dimarts, 27 de gener del 2015

Visconti: Bandes sonores a "Mort a Venècia"

1- Quantes de diferents trobeu en el trailer?
     *Hi han tres bandes sonores diferents
2- Quina diferència molt evident trobem en una d'elles en comparació    a-les altres? Per a què serveix aquest contrast?
     *Que hi ha diferents bandes sonores. Y serveixen per cambiar de escena                  trista a alegre, o al contrari.

3- De quin compositor del s XX és el tema principal de la pel.lícula? (Pots trobar-ho cercant en un buscador)
      *El compositor de la banda sonora de Death in Venice es Gustav Mahler

   A-Explica breument qui era i quines obres són les més importants.
   *Gustav Mahler va ser un compositor, director d'orquestra i pianista austríac. Un dels compositors més importants del postromanticisme. Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder entre els quals cal destacar ''Das Lied von der Erde''.

OBRES
  • Tità 1884-1888
  • Tràgica 1903-1904
  • Cant De La nit 1904-1905
  • Simfonia dels mil 1906-1907
   B- Insereix en l'article un exemple d'aquest compositor en mp3.


                    Gustav Mahler banda sonora

dimarts, 20 de gener del 2015

Pier Paolo PASSOLINI i Luchino VISCONTI


Pier Paolo Pasolini

**Biografia**
Passolini va neixer a Bolonya el 5 de març de 1922 i va morir a Roma el dia 2 de novembre de 1975. Va ser un escriptor, poeta i per ultim va ser un director italià. Passolini va neixer en unes de les ciutats on hi havia politica esquerrana.
Pier va ser reclutat durant la Segona Guerra Mundial, capturat pels alemanys, pero finalment va aconseguir fugir.
Pier va començar a escriure  als set anys, en la llengua materna de la seva mare.
**Filmografia**

1961 - Accattone
1962 - Mamma Roma
1963 - Ro.Go.Pa.G. (fragment La Ricotta)
1963 - La Rabbia
1964 - Le Mura di Sana
1964 - L'Evangeli segons Sant Mateu (Il Vangelo secondo Matteo)
1965 - Il Padre selvaggio
1965 - Sopralluoghi in Palestina per il vangelo secondo Matteo
1965 - Comizi d'amore
1966 - Ocellots i ocellets (Uccellacci e uccellini)
1967 - Les bruixes (Le Streghe) (fragmento La Terra vista dalla Luna)
1967 - Èdip Rei (Edipo Re)
1968 - Capriccio all'italiana (fragment Che cosa sono le nuvole?)
1967 - Teorema
1969 - Appunti per un film sull'india
1969 - Amor i ràbia (Amore e rabbia) (fragment La sequenza del fiore di carta)
1969 - Pocilga (Porcile)
1969 - Medea
1970 - Appunti per un romanzo dell'immondeza, (Appunti per un'Orestiade africana')'
1971 - El Decameró (Il Decameron)
1972 - Els contes de Canterbury (I Racconti di Canterbury)
1974 - Les mil i una nits (Il fiore delle mille e una notte)
1975 - Saló o els 120 dies de Sodoma (Salò o le 120 giornate di Sodoma)


Luchino Visconti
**Biografia**
Luchino Visconti di Modrone va néixer a Milà el 2 de novembre de 1906 i va morir a Roma el 17 de març de 1976. Va ser un director de cinema, de teatre, escenògraf i escriptor català.
La seva carrera cinematogràfica va començar el 1936, a França, on va treballar al costat de Renoir com a ajudant, per la realització i tria dels vestits de dues de les seves obres Les bas fons i Partie de campagne. Malgrat la seva penosa condició física, va aconseguir rodar les seves dues últimes pel·lícules, on els temes de la decadència i de la solitud es tornen cada vegada més acusats. Es tracta de Confidències, a la vegada inspirada per Mario PrazRoberto Bazlen i obertament autobiogràfica, interpretada per Burt Lancaster i Helmut Berger, actors que retroba aquí.

**Filmografia**


1943: Obsessió
1950: La terra tremola
1951: Bellíssima
1953: Senso
1957: Le notti bianche
1960: Rocco e i suoi fratelli
1963: Il Gattopardo
1965: Sandra (Vaghe stelle dell'Orsa)
1967: L'estranger
1969: La Caduta degli Dei
1971: Morte a Venezia
1972: Ludwig
1974: Confidències
1976: L'innocent

PRODUCCIÓ DE CINEMA A CATALUNYA. S. XX.

 1- Dividiu tot el període de 100 anys en 5 èpoques i expliqueu-les: 


1-inicis de segle fins 1930:

Els primers estudis de cinema del Principat i de l'Estat van ser fets construir, el 1908, pel pare de la cinematografia catalana i espanyola, Fructuós Gelabert.
El 1911, a Barcelona fou fundada la casa Film del Arte Español Fins a la desaparició de la casa a finals de 1913, es feren deu llargmetratges, pertanyents al melodrama, aventura i drama típicament español.
al 1915 Dos realitzadors italianas a Barcelona aporten, la creació de noves productores: Estrella Films, i Excelsa Films, fundada per Mario Caserini. 
Per a tal fi, s'adquiriren terrenys de 41.500.000 pams quadrats on es volia construir, una ciutat cinematogràfica, la "Ciutat del Film", el "Hollywood català". 
El capital estimat pujava als 10 milions de pessetes, cobert per diferents grups capitalistes de Barcelona i de Sabadell. 



2-1930-1939:
Els Estudis Orphea van ser muntats el 1932 pel productor francès Camille Lemoine, 
Restablerta la República el 1931 i la Generalitat de Catalunya, aquesta li encarregà a Elías el muntatge d'uns estudis de cinema sonors.
Pel maig començà a rodar-s'hi Pax, dirigida pel mateix Elías, en versió francesa, 
Gràcies a aquest rodatge, Orphea pogué obtenir ingressos econòmics que compensà la marxa de Pax.


3-La postguera:
El setembre remuntaren la crisi amb el rodatge d'El último día de Pompeyano 
Durant la Guerra civil la CNT-FAI s'incautà, en el primer moment revolucionari, dels estudis -igual que els de Trilla-; la UGT ho va fer amb els d'Española Films i els Lepanto. La cinta més coneguda que s'hi filmà en aquest període fou Sierra de Teruel o L'Espoir (A.Malraux, 1938-39). 
4-Anys 50-60:
El 1950, a els estudis -els dimensions dels quals eren de 2600 Metres Quadrats i que tenint 1 Capacitat anyal de producció de 12 llargmetratges i 25 curts.
A partir d'meitats dels 60, a els estudis començaren a modernitzar-se; arribaren els Càmeres Arriflex.
Donat que la importació de maquinària en aquells moments, a l'Espanya franquista de caire autàrquic, era quasi impossible -fora del material sensible i dels objectius-, és construiren su pròpia grua i travellings de vies i de rodes de goma. També van Fer construir una piscina de Rodatge. I volien edificar un nou edifici, tal com és reflectia en un fullet de propaganda de l'època.
La primera pel.lícula fou Julieta i Romeo (JMCastellví, 1940), seguida de L'home que es va voler matar (R.Gil, 1942),
En aquests estudis és feren Els treballs de la primera pel.lícula que és doblega a Espanya, L'amor i la sort.

5- Anys 70 fins les darreries del segle XX:
Els anys 70, els estudis publicitaris Moro i Publidis foren habilitats per a rodar-hi films comercials davant la manca d'estudis de rodatge.
A tombant de la dècada dels 90 aparegueren diversos projectes per a la construcció de grans estudis de rodatge per a cinema i televisió. El 1989 se'n presenta un per tal d'aixecar uns estudis a St.Cugat del Vallès, per part de l'empresa Barcelona International Film Studios S.A.
El febrer de 1986, malgrat la crisi de producció cinematogràfica, un col.lectiu de persones aixecaren uns estudis de capacitat diferent per al rodatge de llargmetratges i productes publicitaris.
El juny del 2000 apareix la notícia que las administracions catalanes estudien la possibilitat de convertir l'àrea de Montjuïc -fins i tot les instal.lacions de la Fira- en un parc cinematogràfic. El productor Julio Fernández, de Filmax, n'és un valedor. Montjuïc tornaria a ser seu cinematogràfica.